Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

asats en la forma en que el cos és percebut. Tanmateix, aquests codis no són
universals, necessaris, estàtics, constants ni invariables» (Battersby a
Deepwell, 1998: 240). Les veus que emanen de blogs, fòrums i altres espais
digitals conformen aquest nou univers simbòlic caracteritzat per la cerca de
subjectivitat.
Si los habitantes de hace 35.000 años contemplasen las revistas femeninas
y la imagen de la Venus contemporánea, la Barbie, se preguntarían si nos han
mutilado o ha ocurrido una especie de mutación porque la iconografía actual
esconde y desprestigia las curvas y las pruebas de una maternidad exuberante
y gozosa y tras parir, todo y todos nos empujan a volver al «cuerpo, talla, vida
y cerebro» anterior y seguir funcionando en la adrenalina como si no hubiese
pasado nada. 151
A nivell formal, en aquest text hi ha un decalatge semàntic entre paraules
i expressions com «iconografía» i «seguir funcionando en la adrenalina»,
molt habitual en textos que, sense ser acadèmics, tenen una pretensió de
veracitat i rigor. Molts ciberautors tenen la pretensió de «connaisseur» del
tema sobre el qual escriuen, fet que no evita la tensió explícita entre
coneixement i opinió. En realitat es tracta de textos nascuts de la subjectivitat
que, tanmateix, mostren un interès per apropar-se al registre acadèmic tot
emulant-ne algunes de les formes. La subjectivitat del discurs, en aquest cas,
és una crítica oberta als mitjans de comunicació, i en concret a les revistes
femenines, que invisibilitzen la variabilitat corporal, provocant una exclusió
automàtica d’un gran nombre d’individus. La blocaire denuncia com la
cultura ha construït un cos de talla única que s’acaba identificat com el cos.
151 Fragment de l’article “La Venus de Hohle Fels, la figura humana más antigua y su
simbolismo social” a El blog alternativo:
[consulta:
05/02/2010].
233