Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

motiu principal de la seva inclusió digital, situant els textos dins d’una
semiosfera relacionada tangencialment o de forma central amb el fet artístic.
La xarxa és la interfície apropiada per dur a terme una performance del jo
com és el soliloqui diletant. Però com més va, més s’estableix una dinàmica
de multireferencialitat per dotar el propi discurs d’un aura de coneixement
que fa que el fenomen de la discursivitat a Internet sigui cada cop més
complex d’analitzar.
El desnudo y su erotismo, legitimizado mitológicamente, brinda a la
imagen su propio carácter. A diferencia de otros trabajos sobre el mismo
tema, Cranach firmó éste con el signo de su taller, una serpiente alada. La
alta calidad de la pintura nos muestra un patrón con criterio. 70
El text que acabem de llegir pertany al blog d’una fotògrafa que
acompanya una imatge de la Venus adormida (1532), de Lucas Cranach.
Aquí veiem la clara pretensió de connaisseur, amb els trets comentats
anteriorment, com el tipus d’expressió buida: «alta calidad» que solem
trobar en aquest tipus de text, barrejats amb expressions pertanyents al
discurs acadèmic «legitimado mitológicamente». El que en traeix l’aspecte
híbrid és el no anar més enllà en l’explicació i acabar les frases amb
afirmacions tautològiques «brinda a la imagen su propio carácter». Què vol
dir això? A quin caràcter es refereix? I més endavant, quan parla del criteri,
ho fa també sense aportar cap evidència, cap altra dada que la pròpia
afirmació. Es genera així una tensió entre judici de valor i judici de fet,
revestint el primer perquè sembli que és el segon. En definitiva, es tracta de
textos indemostrables en cap de les dues direccions. Són especulacions poc
argumentades. De fet, no són textos argumentatius, com ho són els textos
acadèmics, sinó purament descriptius i valoratius.
70 Fragment de l’article «La Venus en la historia del arte» del bloc Index Arte,
[consulta: 06/09/2010].
143