Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

idees. Nascut dins de la matriu de la cultura esmentada, l’entorn virtual podria
considerar-se com un motlle que ha estat construït a imatge i semblança d’una
estructura social determinada. Aquesta metaestructura posseïa, tot i que
només s’ha visibilitzat amb la materialització de les noves tecnologies, els
trets de la cultura digital. I qui ha contribuït a fer aquesta transició de la
latència a l’acte? Una part d’aquesta societat on bategava el desig
d’empoderament ha sabut traduir-ne els batecs en bits: Internet ha estat, en
part, un invent dels hackers, joves programadors amarats de la contracultura i
refractaris a les formes tradicionals d’autoritat i jerarquia. Per a ells, l’únic
que val és la competència tècnica i el reconeixement dels seus iguals
(Himanen, 2003; O’Neil, 2009).
Avui, l’obertura de la producció independent en línia als no hackers, la
« Web 2.0 », empeny la concepció tradicional de l’expertesa, amb
conseqüències de vegades empipadores. Però obre també d’altres
possibilitats de compromís polític noves. Els projectes en línia
contemporanis es constitueixen en oposició als detentors tradicionals de
l’autoritat. 40
L’ètica hacker, basada en el codi lliure, ha trobat en l’art un aliat
excepcional per acabar de bastir un discurs polític: «si fem les coses per
amor a l’art ningú ens ha de limitar». L’art esdevé el bastió de la democràcia
en el discurs dels cibernautes, per això la recerca dels discursos sobre l’art a
Internet és tan significativa, en el sentit que ens permet explorar les
tendències d’articulació ideològica i política de la ciutadania al tombant de la
postmodernitat.
40 O’NEIL, Mathieu. (2009) Un renouvellement de la culture de masse. Wikipédia ou la fin
de l’expertise?. Es pot consultar tot l’article a Le Monde Diplomatique [en línia]
[consulta: 19/06/2011].
95