Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

característiques «solars». Venus és sempre sinònim de joia i vitalitat. És
l’Eros en el sentit freudià: l’impuls i el gust per la vida, que la societat de
consum i d’oci ressalta per mitjà de textualitats que condensen l’eslògan:
«gaudeix la vida» i que els fòrums i blogs astrològics han pres com a
proclama de l’emancipació dels seus individus. L’astrologia contemporània
ha pres aquestes característiques del mite venusià, extraient-li les
característiques «negatives» que els antics també donaven a Venus (les
malalties de transmissió sexual, també dites venèries, les infidelitats o la
prostitució). Els usos actuals del mite basculen més aviat entre les dues
versions platòniques de Venus: Urània i Pandemos, prenent a conveniència
les característiques d’una, la proximitat de la Pandemos, o altra, la
transcendència de la Urània, segons el context. Es podria dir que aquest
refregit encaixa bé amb les noves identitats, sobretot les femenines, en el
sentit que en parla Levinton: les dones mantenen els rols tradicionals
(seducció, maternitat, atenció i cura dels altres) amb un nou posicionament,
buscant el reconeixement i defugint la tendència socialment impostada a la
frustració i a la culpa, alhora que assagen nous rols d’emancipació i
autonomia que (re)signifiquen o recol·loquen el seu narcisisme.
Venus, el planeta que la Diosa Naturaleza obligó al hombre a
transformar en una bella, adorable, maravillosa y apasionada mujer. 164
Sentir-se com una deessa és, al capdavall, sentir-se adorable. Aquest
contingut mític present en el text astrològic el trobem present a la publicitat
dirigida a les dones: tot l’esforç i la inversió a què conviden els anuncis va
encaminat bàsicament a això: a l’alquímia de la bellesa per la qual, la
persona mutarà en ésser diví.
164 Fragment de l’article “Venus, la terrible belleza”, al portal Coracuariozonadas:
[consulta: maig 2010].
250