Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

masculí, al qual, de seguida li busquem el correlat acorpori, el pensament,
l’acció, el valor. Willendorf remet a la fertilitat, valor que retorna al cos i on
es concentren pràcticament tots els discursos. La bloguera intenta legitimar
una morfologia a través de l’art paleolític, busca la representació més antiga
del cos d’una dona per reforçar el seu discurs. A banda del coneixement,
accés i valoració de l’art per part dels nous actors (blocaires i cibernautes) i
del seu paper com a agents transmissors d’elements iconogràfics i textuals
relacionats amb l’art antic, aquí trobem veus perifèriques que utilitzen el
cànon per cobrar presència. I en fer-ho, centralitzen la seva posició.
Curiosament, en els nous discursos femenins es produeix una paradoxa.
Les dones parlen de si mateixes amb elements contradictoris: d’una banda
demanen visibilitat, atenció, respecte i sortir dels esquemes preconcebuts, i
de l’altra s’articulen des d’aquests esquemes com a consumidores
d’artefactes de seducció prefabricats. Es declaren no feministes i fins i tot
hostils al feminisme, com a mecanisme de defensa nascut del prejudici, de la
manipulació o bé del reclam d’un aspecte que el feminisme clàssic no va
tenir en compte: el poder de la seducció eròtica. Les dones no hi volen
renunciar, al contrari. Venus no tindria tal presència, sinó que la tindrien
Atena o la pròpia Àrtemis, divinitats de l’acció femenina independent i aliena
a la seducció. Venus és omnipresent en les pràctiques vitals i discursives de
les dones: la presència de la seducció, l’amor i la fertilitat augmenta als
espais digitals en una proporció geomètrica. Touraine ho expressa amb
claredat quan diu que les dones es construeixen en subjectes a partir de
l’empoderament sobre la pròpia sexualitat (2007). És a dir, que no defugen el
marc, però decideixen restaurar-lo. Amb els nous discursos sobre el cos i la
sexualitat, les dones expressen el desig de superar la lògica de la dominació.
Tanmateix, es manifesta el perill de la falsa consciència (fals self) que els
mercats han sabut introduir amb els missatges publicitaris: «sigues tu
mateixa, posa’t aquest perfum»; «perquè tu ho vals, utilitza tal roba
237