Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

D’altra banda, es posa de manifest el temor a una fragmentació
intel·lectual i a la irrupció i normalització de nous sistemes informatius
mancats de veracitat i rigor. Aquest temor és en la base de la crítica a la
postmodernitat i el seu relativisme. Per les autopistes de la informació, com
diu Castells, circulen tot tipus de vehicles, però... qui marca les normes de tot
aquest trànsit?
El mitjà fa el missatge. Des del moment que qualsevol persona pot tenir
accés a un ordinador connectat en xarxa a baix cost i saber-se en línia amb
una audiència invisible, des de l’anonimat o des d’un ciberjò construït, el
missatge és una conseqüència immediata. Penjar una foto, inventar-se un
poema, deixar un comentari, escriure una crítica... és a uns quants cops de
tecla i un enter. El que es posa de manifest en aquest treball és que quan es
parla d’art (el missatge), en realitat, s’està manifestant el subjecte (l’emissor).
5. 6. Les dones són de Venus?
Els textos analitzats en clau de gènere es podrien classificar en tres
categories: a la primera pertanyen els textos que perpetuen els estereotips de
la feminitat sense afegir-hi una coma, els que protesten per aquests
estereotips i els que exerciten la reivindicació de la feminitat com un valor
positiu en una societat patriarcal. Dins de la segona categoria hi ha dos grups
discursius que coincideixen amb el feminisme tradicional en la seva crítica al
sistema de valors que prioritza en les dones la seva bellesa física (entesa dins
d’un cànon restrictiu), així com la invisibilització d’altres valors i poders en
310