25.04.2013 Views

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

«madura, sensible i po<strong>de</strong>rosa» <strong>de</strong> què parla el text. Certament, l’aplastant<br />

majoria <strong>de</strong> discursos sobre la feminitat solen atribuir a un <strong>de</strong>ls sexes, el<br />

femení, la capacitat <strong>de</strong> connectar amb el cos i, per extensió, amb la natura.<br />

Aquesta visió i<strong>de</strong>alitzada i romàntica conté també un biaix, comunament<br />

acceptat, segons el qual, els homes quedarien més apartats d’aquest conjunt<br />

d’intuïcions, sensacions, coneixements interns <strong>de</strong>ls quals gau<strong>de</strong>ixen les dones<br />

per una qüestió hormonal i per la seva capacitat d’engendrar i parir un ésser<br />

humà. Aquesta nova sensibilitat cibernewage es compon d’elements<br />

irracionals sobre el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> les dones que recolzen amb les i<strong>de</strong>es i creences<br />

que tradicionalment van servir per excloure-les.<br />

Y es que la condición <strong>de</strong> dar vida sobre-pasa cualquier visión fragmentada<br />

<strong>de</strong> la mujer como elemento estético-estático [...] De la misma manera intuyo la<br />

posibilidad <strong>de</strong> <strong>de</strong>volverle feminidad a nuestras estructuras sociales que en<br />

ocasiones aprietan e impi<strong>de</strong>n un <strong>de</strong>sarrollo pleno <strong>de</strong> la mujer. 179<br />

Aquí trobem una i<strong>de</strong>a nova que lliga amb el que acabem d’afirmar: la<br />

revolució social anunciada per Touraine l’encapçalen les dones no amb<br />

reivindicacions noves sinó a partir <strong>de</strong>ls elements que en van causar la<br />

marginació: la seva biologia, el seu cicle hormonal, el seu úter elàstic. El que<br />

aquests discursos estan anunciant té un doble fil: d’una banda, l’individu<br />

reclama més acceptació i visibilitat personal; <strong>de</strong> l’altra, vol veure reflectits<br />

alguns <strong>de</strong>ls seus trets en el mirall social. També podríem dir que, per<br />

aconseguir aquesta acceptació cal que, prèviament, les estructures canviïn i<br />

es feminitzin per tal que no impe<strong>de</strong>ixin el «<strong>de</strong>sarrollo pleno <strong>de</strong> la mujer». No<br />

volem passar per alt un element formal <strong>de</strong>l fragment anterior, molt<br />

significatiu: es tracta <strong>de</strong> l’al·literació «estético-estático». Aquesta associació<br />

sonora que ho és també semàntica parla d’un cànon que ha representat els<br />

179 Fragment <strong>de</strong> l’article “Venus” al bloc La mula Pe, d’una ballarina i terapeuta:<br />

[consulta: 11/04/2010].<br />

261

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!