Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Se adelanta más de 5,000 años como mínimo a las otras pin-ups
paleolíticas, como la famosa Venus de Willendorf (con 28,000 años) o sus
colegas de Lespugue (26,000) y Vestonice (29,000). 58
Aquí el text es declara obertament subjectiu i abandona qualsevol intent
de resultar seriós. Juntament amb l’al·lusió anterior a la pornografia, la
incorporació del terme «pin-up» mostra clarament el to informal i inclinat
vers un tipus de discurs, que es mou en el camp semàntic de l’erotisme. El
que és més xocant d’aquest text és la natura acadèmica del seu títol:
«Vigencia del arte prehistórico», que ens remet a un imaginari allunyat del
text que ens acabem trobant i al qual potser hauria calgut afegir un subtítol
més explicatiu. Com hem vist anteriorment, aquest text també barreja
registres, passant d’un to col·loquial i humorístic a un de més formal, com
quan diu:
La nueva Venus auriñaciense, tallada por los primeros humanos,
demuestra que el simbolismo sexual en el arte europeo tiene una aún más
larga tradición en la evolución de nuestra especie. 59
Però de seguida retorna a l’estil inicial:
Y como todas ellas, sus rasgos sexuales están exagerados hasta lo
indecible. Los pechos son enormes (pero curiosamente muy altos en
comparación con los tan caídos de las otras Venus) y la vulva está
agrandada. 60
Aquest paràgraf parla del simbolisme sexual amb un to i llenguatge
allunyats d’una òptica erudita, a més de centrar-lo en la seva vessant eròtica i
obviant el caràcter reproductiu (les al·lusions a la fertilitat) que la majoria
58 Fragment de l’article “Vigencia del arte prehistórico”, a Correo de las culturas del
mundo: [consulta: 13/09/2010].
59 Ibid.
60 Ibid.
131