Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. 3. 3. Refent la matriu cultural: el subjecte del discurs
[...] i la dona representada, perquè és aquí on podem
començar a desenredar els discursos que construeixen i
tornen naturals les idees sobre la dona i la feminitat en els
224
moments històrics.
Whitney Chadwick, Mujer, arte y sociedad
El cos de les dones definia les seves funcions i, per tant,
els seus deures, però ara esdevé un instrument i un llenguatge
d’alliberament.
Alain Touraine, El món de les dones
Des que Doris Lessing va escriure El quadern daurat (1962), mai abans
havíem tingut tantes oportunitats de llegir textos sobre la menstruació, la
menopausa, l’embaràs o la lactància a fòrums i blogs. Lluny ha quedat la
recança expressada per la premi Nobel respecte la inclusió a la seva obra de
referències a un tema tabú, aquell temor que, tanmateix, li proporciona la
satisfacció «perquè per cartes i lectors he descobert que aquests eren els
moments en què vaig parlar per altra gent. Tan paradoxal. Perquè aleshores
semblaven tan perdudament privats...» (Lessing a Rivera Garretas, 1990:
165). Igual que Lessing, afirmem que «és l’expressió del jo en les dones el
que resulta tan interessant».