Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Acabem de llegir la descripció corresponent a la fitxa de la peça «Venus
Eve» que penja d’un web de venda de productes artístics on els usuaris
enregistrats poden vendre tota mena d’objectes relacionats amb l’art i la
decoració, ja siguin realitzats per ells mateixos com venuts de segona mà. Es
tracta en molts casos de peces sense garantia d’autenticitat i d’autor
desconegut, oferts a un preu mòdic. La xarxa proporciona un espai il·limitat
per a la iniciativa personal i en ella es desenvolupen tota mena d’estratègies
de màrqueting que busquen la promoció de l’individu gràcies al seu nou
estatus de creador. Al consum com a essència humana (Cortina) cal afegir-hi
la creativitat i l’emprenedoria emergents en temps de crisi. La necessitat de
completar un sou baix amb feines complementàries ha dut a l’eclosió de la
venda de segona mà, que troba a Internet una plataforma eficaç, així com
l’oferta de productes artístics artesanals, aquests sí exclusius. L’art
proporciona al petit autònom un recurs de promoció econòmica.
El capital cultural forma part del món de l’oci contemporani. Visitar
museus (i, sempre que sigui possible, fer-ho en una visita guiada o, en el seu
defecte, llogant una audioguia), estar al dia de les exposicions temporals,
participar en itineraris temàtics (ruta vallesana del romànic, joies del barroc
murcià, la Terrassa romàntica...) i, com no, acabar les visites a la botigueta
del museu, on podrem adquirir en forma d’objectes diversos la constatació
del nostre pas per l’esdeveniment alhora que contribuïm a la preservació de
l’espai. I per completar l’experiència, es pot penjar alguna imatge al
Facebook o al blog –si pot ser, a tots dos llocs– perquè tot plegat adquireixi
una autèntica ressonància. Això pel que fa al públic, és a dir, des del punt de
vista del ciutadà-consumidor de cultura. Per l’altra banda hi ha
l’administració o l’entitat cultural, és a dir, els programadors culturals, que
ja no són només els agents tradicionals: es posa de manifest l’augment de les
iniciatives privades i comercials que fan servir l’art com a reclam.
171