Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

fenomenologia. És a dir, comencem tenint una sola dona, un objecte construït
mentalment, i a poc a poc tornem a la realitat (a través del procés de contacte
amb el propi desig) de les dones reals amb qui es pot o no tenir sexe. Aquest
tipus de discurs apologètic del cos representat per l’art denota una valoració
de les dones sempre que responguin al cànon establert (estètic i ètic), és a dir,
que posseeixin uns determinats volums i unes determinades actituds, entre les
quals destaca la seva disponibilitat a la mirada aliena: «Magnífico por todas
las mujeres que se atreven a posar». Amb aquesta apologia es dóna entendre
que la finalitat dels nus pintats al llarg de la història ha estat el voyeurisme.
Per què l’acte de mirar s’associa als homes i al de ser mirades a les
dones? En aquest context relacional, seria més plausible parlar de «l’acte de
poder mirar», per tant, l’acte de poder. Penjar una tela amb la representació
del cos d’una dona nua i posar-lo a disposició de la mirada pot donar-nos una
primera idea: ens comunica com ens hem de posicionar, dones i homes: les
primeres com a objectes de la mirada dels segons. Però alhora, les dones
també miren aquests quadres, la qual cosa implica situar la dona com a
espectadora de la pròpia dona. Quan una dona mira un quadre amb la
representació d’una dona, «s’aprehèn com a objecte» (Salomon, 2003) i
cultiva una mirada narcisista, en la pràctica de la qual es construeix enfront
de la mirada de l’altre amb un plaer diferit.
Ella tenia ja, tanmateix, el costum de ser mirada, però aquell desconegut
l’esguardava d’una manera tan especial que hauria volgut no sortir mai
d’aquella fascinació. Tal mirada li donava la impressió de ser el Sant Greal
(Nothomb, 2011: 48).
Què interioritzen i què introjecten les dones quan miren quadres d’altres
dones? Existeixen diversos estudis sobre imatge corporal i autoestima o
214