Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

presents les ganes d’abordar un tema de coneixement mentre que per d’altres,
l’objectiu és purament pecuniari. Hi ha qui, amb totes les mancances i
limitacions, s’apropa a l’art amb un interès genuí i, encara que sigui picant
d’aquí i d’allà, construeix un cert discurs intel·ligible i fins i tot sorprenent,
mentre que d’altres simplement practiquen el copy-paste per aconseguir
audiència. Dins del paradigma de l’excés que suposa Internet i de la
massificació del mitjà, podem trobar-hi gairebé qualsevol manifestació de
l’esperit humà.
Internet i l’art tenen una cosa en comú: a totes dues manifestacions
culturals se’ls demana que «salvin l’espècie de les seves contradiccions».
Sentim l’art i la xarxa com construccions i herències universals, que han de
ser lliures, obertes a tothom, disponibles i acollidores. No es desitja límit ni
censura a l’hora d’accedir-hi. Els humans ens aixopluguem en l’art i en el
ciberespai amb una actitud similar: buscant-hi emoció, distinció, plaer. Dit
amb un llenguatge poètic, Venus a Internet és un pleonasme: són la mateixa
cosa. O encara més: Internet és la gran obra d’art de la societat
contemporània. Per amor a l’art, les dones i els homes contemporanis han
creat la xarxa.
287