Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

5. 1. Consideracions generals: una hipertextualitat coral
L’anàlisi i discusió dels discursos sobre l’art que tenen com a centre una
imatge de Venus ens han mostrat que, fonamentalment, a la xarxa regnen la
diversitat, la llibertat d’expressió (entesa en el sentit restringit, limitat pel
capital cultural i els propis frames o marcs mentals) i la manifestació
subjectiva de la realitat, símptomes totes elles del clima sociocultural que les
encabeix. Així mateix hem vist que l’articulació d’aquesta expressió està
sotmesa a tensions, paradoxes i conflictes diversos, derivats de lluites de
poder i de la pròpia lògica de la vida social.
Per recollir les conclusions, reprendem les principals preguntes que ens
hem fet a l’inici i que tot seguit desgranarem. Les categories presentades han
examinat els textos acadèmics, els astrològics i místics, les creacions
personals, els discursos de gènere i la retòrica comercial. En el marc
postmodern, molts d’aquests textos i discursos conviuen i s’intercalen, creant
gèneres híbrids de més complexa interpretació.
La nostra primera conclusió és que la «digimodernitat» és un melting pot
ideològic i de praxis diverses on clarament veiem una dialèctica entre la
necessitat de l’altre i el reconeixement de l’alteritat i la dèria per emergir com
a subjectes i individus diferenciats de la resta. Aquesta convivència, més
anòmica en la vida fora de la pantalla, s’articula i es vertebra amb major
visibilitat al ciberespai, on l’art clàssic juga un paper clau com a capital
simbòlic, percebut com a bé comú i senya identitària, com a logo, com a
significant disponible. Venus, cos d’aquest art, empodera els cibersubjectes i
els posa en relació.
300