Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Però és Estats Units, que no té rival cultural, qui ha imposat a tot l’univers
les seves imatges de virilitat: des del vaquer al Terminator, passant per
Rambo. 205
En aquesta primacia cultural a l’hora d’exportar imatges i codis, el cinema
hi té un paper cabdal. Alhora que s’hi projecta imatges, a la pantalla veiem
com sorgeix el desig de domini sexual com a projecció d’una ombra (Hollis,
2008) o d’una repressió de l’anomenada feminitat per part de l’home
(Badinter, 1993). Tanmateix, els mecanismes de domini no operen a la
perfecció i cada individu acaba interioritzant les normatives de forma
particular. Per això, per unificar els codis i homogeneïtzar les actuacions,
s’estableixen els cànons materials dels quals emanen els discursos sobre l’art.
La dona del quadre, en aquesta imatge s’ha de quedar, de totes formes no
té nom, no té vida, sols és un bell rostre de mirada impenetrable, sols per
gaudir de la seva expressió ha estat creada.... imaginar, somniar... i no morir
en l’intent. Poc més pot oferir la realitat. 206
Fotograma del film
205 BADINTER, E. (1993). XY, La identidad masculina. Madrid: Alianza Editorial, p. 161.
206 Extret del bloc de crítica cinematogràfica Filmaffinity:
[consulta: 30/07/2010].
336