Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

d’estudis sobre les figures femenines paleolítiques han assenyalat. Aquest és
un dels equívocs més explotats en la nostra cultura:, de les múltiples lectures
que s’han fet del cos nu femení, molts discursos virtuals sobre l’art es basen
bé en una pseudomitologia recolzada en comentaris banals, bé en una
exploració dels aspectes relacionats amb l’escopofília contemporània basada
en el patró porno.
Sovint, la mirada de l’internauta pren un objecte del cànon de l’art per
parlar del present des d’una òptica particular i molt acotada. En cap moment
mostra un interès per comprendre el fenomen observat o per anar més enllà
de les seves pròpies elucubracions, posant aquest text al nivell de
subjectivitat de molts altres textos personals penjats a la xarxa, i l’allunyant-
lo de les característiques d’un text acadèmic. D’altres vegades, el text té un
marcat caràcter anecdòtic, molt propi de l’expressió oral. Es localitza
l’anècdota, el fet puntual per iniciar un monòleg que, quan cal, s’enriqueix
amb subtextos agafats d’ací i d’allà per dotar-los de més valor conceptual.
Afrodita o Venus, diosa del amor, estaba casada con Hefesto o Vulcano
el herrero, a quien nunca le fue fiel. [...] Cuando Afrodita y Ares, se fueron
hacia la cama... ¡la red los atrapó tan fuerte que no podían escapar! Hefesto
llamó entonces a todos los dioses para reírse de los amantes atrapados.
Acudieron Poseidón, Hermes y Helios. Hefesto exigió que Zeus le
devolviera la dote que tuvo que entregar por Afrodita, pero se conformó con
una compensación que pagaría Ares. 61
L’ús d’exclamacions és una altra de les característiques d’un text que
l’apropa al registre oral. D’alguna forma, l’internauta s’erigeix en narrador
d’històries (no és d’estranyar, doncs, que una de les fonts usades sigui la
mitologia) a través de les quals pot captar l’atenció de la seva audiència.
61 Fragment de l’article “Afrodita y Ares” al fòrum “Mitos y leyendas”del portal Foro
Loco: [consulta 06/09/2010].
132