Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

podríem afirmar que alguns individus, en els seus discursos sobre la
representació dels cossos d’algunes dones exposen els seus desitjos i ansietats,
declarant quins són els cossos que els agrada veure i en quines actituds.
Un exemple radical de la projecció d’una sexualitat reprimida que, passant
per la culpa, acaba convertint l’altre (l’altra) en destructiva i, per tant,
experimenta la necessitat de destruir-la, la trobem al film Atracció fatal. Aquí
el desig es materialitza, com a La dona del quadre i aquí també és el
protagonista masculí qui es mostra com a damnificat. Ella, l’altra, es presenta
com a desequilibrada, la dona fatal in extremis que cal eliminar abans no ho
faci ella amb el seu desig pertorbador. En convertir aquest individu en un
perill, li llevem tota capacitat de suscitar empatia i és en la reiteració narrativa
d’aquest tipus de relats on es construeix la creença “guarda’t de les dones,
dels seus desitjos i dels que susciten en tu”. El cinema ha posat l’accent en
aquest tipus de relació on el desig és viscut en forma de transgressió i de
pertorbació, donant entendre que és la natura del desig ser així. En el setè art,
molts individus han trobat un espai per canalitzar aquesta vivència del desig
com a cosa pertorbadora, creant un cànon vivencial i conductual que ha acaba
consolidant-se en la psique col·lectiva.
Al minut dotze del film Laura (1944), un comissari i un seu amic entren a
l’apartament de la protagonista desapareguda. Un gran quadre amb el seu
retrat domina la sala.
Fotograma del film
339