Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

He estat a no sé quantes comissions assessores de governs i institucions
internacionals als darrers 15 anys, i la primera pregunta que els governs fan
sempre és: ¿como podem controlar Internet? La resposta és sempre la
mateixa: no es pot. Pot haver-hi vigilància, però no control. 183
L’any 1978 Václav Havel, al seu assaig sobre els sans-pouvoir, parlava
dels «ciutadans de segona» i es preguntava si les seves dissidències, com a
individus que estan fora de les estructures de poder, tenien la possibilitat
d’influir en la societat. El poder s’articula de forma complexa i és present a
qualsevol acte relacional. I que, per qüestions històriques, culturals, socials i
psicològiques, el tipus de poder tradicionalment establert és de caire jeràrquic
i resumible en el binomi dominació-submissió. Però trenta anys després
veiem també que s’estan produint canvis estructurals en el si de la vida social
i, com hem vist, algunes de les transformacions substancials s’estan realitzant
en el terreny de les subjectivitats femenines. Segons autors com Shinoda
Bolen o Field, aquest no és un canvi que hagi d’afectar estrictament les
dones, sinó que és un camí obert per a tota l’espècie 184 . Els individus estan
efectuant una transformació substantiva, de la qual la xarxa és un testimoni
explícit. Mentre que en altres canals informatius tot sembla repetititiu i
homogeni, a Internet es duen a terme pràctiques de pluralitat. En aquest
sentit, la xarxa s’assembla més a la vida que el retrat distorsionat a què el
redueixen els mitjans tradicionals.
Mentre que per la seva natura la vida tendeix al pluralisme, a la varietat de
colors, a organitzar-se i constituir-se de forma independent, en definitiva, a
realitzar la seva llibertat, el sistema postotalitari exigeix monolitisme,
183
Fragment de l’entrevista a M. Castells “El poder tiene miedo de Internet” a El Pais
(01/06/2008) [en línia]
[consulta:
23/04/2011].
184
En aquesta recerca no hem presentat textos al respecte, però ens consta que existeix una
incipient tendència discursiva consistent a deconstruir també la masculinitat normativa en el
sentit que plantegen Elizabeth Badinter, Luís Bonino, Sheryl Plant i altres.
267