25.04.2013 Views

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

el si d’aquesta societat; canvis proposats per mitjà <strong>de</strong>l relat fílmic i el seu<br />

po<strong>de</strong>r evocatiu, que responen als <strong>de</strong>sitjos d’un grup <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>terminat. Un<br />

exemple d’això seria la lectura <strong>de</strong>l film Tomàquets verds fregits com a<br />

propaganda <strong>de</strong>l tractament hormonal substitutori per a les dones<br />

menopàusiques. 201<br />

Segons aquesta proposta <strong>de</strong> relectura fílmica, la narració presentada<br />

respondria sempre a us interessos particulars. Els exemples que presentem<br />

aquí mostren la representació <strong>de</strong> les dones seguint un esquema creat per a la<br />

satisfacció d’uns <strong>de</strong>terminats interessos que po<strong>de</strong>m anomenar patriarcals per<br />

diferenciar-los <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>ls homes, evitant així caure en una generalització<br />

ina<strong>de</strong>quada i probablement poc realista. Mitjançant els processos<br />

d’i<strong>de</strong>ntificació, s’aconsegueix que una representació <strong>de</strong> la feminitat concreta<br />

és «un element crucial per a l’estructuració <strong>de</strong>l relat clàssic i per a la<br />

consecució <strong>de</strong>l placer per part <strong>de</strong> l’espectador» (Colaizzi, ibid.). Aquí caldria<br />

afegir que el plaer <strong>de</strong> l’escopòfil (voyeur) i el plaer <strong>de</strong>l o <strong>de</strong> la narcisista serien<br />

complementaris.<br />

El Betch<strong>de</strong>l test 202 mostra que hi ha pocs films que passin la prova<br />

següent: “Hi apareixen més <strong>de</strong> dues dones amb nom propi? Aquestes dones,<br />

parlen entre elles? Parlen d’alguna cosa no relacionada amb els homes?”. La<br />

realitat mostra que molts pocs films passen aquest test i que les dones tenen<br />

un paper subaltern al cinema, on els personatges femenins són<br />

sistemàticament les altres. L’alteritat té com a objectiu ressaltar els valors <strong>de</strong>l<br />

protagonisme masculí. Si la dona és culpable, l’home serà innocent; si la dona<br />

és feble, ell serà fort; si ella té por, ell tindrà coratge, etc. Succeeix com al<br />

201 Fried Green Tomatoes (1991), dirigida per Jon Avnet. En aquest film clarament pensat<br />

per satisfer la població femenina, es presenta una dona en la fase <strong>de</strong> la menopausa a qui una<br />

anciana aconsella fer servir un tractament homonal (<strong>de</strong>l qual diu explícitament el nom). A<br />

partir d’aquell moment, la dona fa un canvi espectacular en el sentit positiu.<br />

202 Proposat per Allison Bech<strong>de</strong>l l’any 1985.<br />

331

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!