Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Bolen o Rivera Garretas –aquests gineceus on es comparteixen visions i
sensacions sobre la recerca del subjecte femení– aconseguiran proposar una
alternativa articulable a nivell col·lectiu i si formaran part d’aquesta evolució
que culminaria amb l’Homo ex-novo de què parla Carbonell (2007).
Venus té una preponderància en el cànon artístic per les mateixes raons
que les actrius boniques tenen molta representativitat en els mitjans
tradicionals. Però més enllà d’això, Venus és una icona universal els atributs
simbòlics de la qual estan en la base de la nostra psicologia: constitueix el
principi femení laic per antonomàsia, (la mare pagana) i una determinada
idealització de la sexualitat femenina. Cap altra figura iconogràfica ha rebut
tanta atenció. Els pintors l’han representada fins la sacietat; ha donat nom al
planeta del capvespre; nodreix la mitologia astrològica i les noves
espiritualitats de tall new age... Però també és cert que Venus és la imatge
d’una dona nua. I que la nostra cultura venera aquest tipus d’imatge. La
deessa de l’amor i la bellesa regna al ciberespai potser perquè, segons la visió
platònica, aquests són dos principis que regeixen la vida humana.
Venus esdevé paradigma de l’ambigüitat dels desitjos de les dones: volen
ser com ella (poderoses, divines, visibles) i alhora volen deixar de ser-ho
(reduïdes a objectes i prescindibles a l’hora de prendre decisions). El debat
més potent entorn de la sexualitat femenina està entre el desig
d’empoderament i la resistència a desprendre’s del fals self patriarcal de la
«poderosa Afrodita» .
312