Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

En el que podem donar-los la raó als més crítics és que de moment els
nous agents, els ciberactors, en els seus múltiples espais d’autopromoció
(aquests speaker’s corner virtuals) no han aconseguit superar les tres
dialèctiques presents a la xarxa: comunicació-poder, afany de lucre-amor a
l’art i democratització-banalització. Continuen vigents els tics de les societats
actuals basades en el paradigma de l’excés: excés de consum, excés d’ego,
excés d’informació... i alhora es posen en evidència les mancances: manca de
fonaments intel·lectuals, manca d’esperit crític, manca d’anàlisi, manca de
profunditat, etc. L’única forma de superar la dialèctica de la dualitat és anar
al cas particular. Internet es fa ressò de qualsevol conducta, des de la més
empàtica a la més psicopàtica, per això és possible afirmar qualsevol cosa
sobre el que succeeix al món digital, ja que segurament serà certa. La
Societat de la Informació, tanmateix, té un aspecte intrínsec que podria actuar
de desempat en aquest debat sobre la seva natura essencial i és la realitat dels
intercanvis i transferències d’informació on cada individu pot jugar un paper
destacat. L’internauta condueix la seva recerca amb llibertat, amb la qual
cosa igual pot anar a parar al web corporatiu d’una multinacional com al blog
d’una desconeguda. La lògica del domini informatiu present a d’altres canals
es dissol a la xarxa. Com a consumidors d’informació, usem tant
l’enciclopèdia com el diari digital o el Twitter d’un amic, fet que posa totes
tres fonts al mateix nivell. Des d’un punt de vista polític, això és clarament
democràtic i democratitzador. Des del punt de vista de la veracitat, la
profunditat i el rigor, caldria mirar-ho amb més detall, evitant caure en una
crítica a priori. Perquè, a qui podria interessar que els ciutadans no
consultessin massa informació? Posem, per cas, l’àmbit de la medicina, els
medicaments i les malalties. A qui li convé que certs vídeos o blogs que
parlen dels efectes secundaris de les vacunes no tinguin repercussió? Si la
informació és poder, mai com ara hi havia hagut tanta població
144