Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

pràcticament mai és citat. L’internauta esdevé una sort d’agent transmissor
de coneixements elaborats i legitimats per altres agents, en la mesura que
intercala textos prefixats.
En relació al que acabem de dir i per acabar aquest nivell d’anàlisi, volem
donar fe d’un dels aspectes problemàtics més relacionats amb la cultura
emergent a Internet i amb les paradoxes derivades de les noves formes de
coneixement col·laboratiu com són les derivades de l’autoria i la propietat
intel·lectual. A partir d’una aproximació a la qüestió de l’autoria el més
prudent possible, ens havíem proposat esbrinar, gràcies a l’ús de programes
dissenyats per a la detecció del plagi, si els textos analitzats eren textos
propis o reapropiats. La prudència es feia necessària perquè, com dèiem més
amunt, tant la hipertextualitat com la intertextualitat són factors clau en el
món digital i repercuteixen en les relacions entre els diferents textos. Es
tractava de veure quin és el nivell d’intertextualitat trobat en cada text –en la
mesura del possible– i si podíem parlar de referencialitat o d’apropiació.
Amb l’ús de programes com Plagium o CopioNIC, dissenyats per detectar el
plagi a nivell acadèmic) hem detectat que una quantitat destacada de textos
apareixen a diverses webs (el text més repetit apareixia a 16 sites diferents).
El que aquests programes no permeten és esbrinar l’origen d’un text donat
que aquest pot trobar-se offline.
76