Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Battersby fa una anàlisi de la qüestió des de la perspectiva psicoanalítica.
Aquesta branca de la psicologia, sobretot a partir de l’esquema lacanià,
mostra la dona com l’alteritat de la qual «es protegeixen la identitat
masculina i la civilització occidental» (Battersby a Deepwell, 1998: 231). No
deixa de ser simptomàtic que tots els puntals d’aquesta civilització: la
democràcia, l’estat del benestar, la confiança institucional, el model de
família patriarcal o les relacions estructurades jeràrquicament s’estan
sotragant al mateix temps, cosa que posa en qüestió la fortalesa de les seves
bases. La paradoxa, una més, és que alhora que s’evidencien les pràctiques
corrosives que estan portant Europa a una situació d’atzucac (en els moments
de redactar aquestes línies, no sabem si Grècia continuarà a la zona euro),
emergeixen noves veus que tot i donar la impressió d’estar-ne al marge –el
subjecte postpolític de Touraine– prometen, al mateix temps, noves formes
d’articulació social a partir del reconeixement del propi subjecte, la primera
de les manifestacions del qual i, per tant, la primera de les seves lluites, és el
seu ser material o corporal. I donat que és el cos femení el que s’ha vist
tradicionalment i històricament afectat per tot de regulacions, normatives i
imposicions, és lògic que siguin les dones les que estiguin portant a terme
aquesta nova «política sexual». Per a Touraine, aquest és el germen de la
nova revolució cultural.
L’art, com a codificació iconogràfica de la història, esdevé una de les
superfícies d’entrada i sortida de discurs en relació a la subjectivitat. La
figura de Venus pren aquí una dimensió transcendent, enllà del seu valor
plàstic i estètic, donat que configura el cos d’aquesta revolució. En el seu
estatus de creadores de discurs, les dones prenen la figura de Venus com a
font d’inspiració per, d’una banda destruir mites i, de l’altra, reconfigurar els
valors originals –els relacionats amb el poder que atorga la divinitat– en
benefici propi.
234