Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. 3. 1. El naixement de Venus i dels discursos sobre la
feminitat
Afrodita és la deessa de la bellesa i de l’amor. Segons una de les dues
genealogies que d’ella es donen, pertany a la primera generació de déus, dues
generacions anteriors a la dels déus olímpics. En efecte, d’Afrodita hi ha
dues genealogies i les dues són mencionades amb freqüència pels poetes.
Hesíode diu que va néixer de l’escuma (aphrós en grec) que va formar-se
entorn dels genitals d’Urà tallats per Cronos. Homer, en canvi, la presenta
com la filla de la unió entre Zeus i Dione, sense indicar qui és Dione (13
Y14). Essent Afrodita la deessa de l’amor, les seves unions amoroses i la
seva descendència tenen un relleu especial. 108
Venus és la versió romana d’Afrodita, que prové de les costes de Xipre,
segons la versió d’Hesíode. S’ha relacionat aquesta entitat mítica amb les
grans deesses de l’Edat de Bronze: Inanna-Istar de Sumèria, Isis d’Egipte i
Cibeles d’Anatòlia. Venus és la denominació romana d’Afrodita, deessa
olímpica nascuda de l’emasculació d’Urà i del contacte dels seus genitals
amb l’escuma del mar.
Afrodita, de casta de Zeus, caigué entre els genolls de Dione, sa mare; i
aquesta la recollí al seu pit, l’agafà amb la mà i l’anomenà amb tots els seus
noms. 109
Ja sigui com a Afrodita ja sigui com a Venus, la deessa rep molts noms:
Pandemos, Urània, Genetrix, Anadiòmene, Libitina, Verticòrdia, Ericina,
Cal·lipígia... Els textos destaquen la seva influència en la guerra de Troia, els
seus amors amb els déus Ares, Hefest i Dionís, la seva gran prole i el seu
paper com a deïtat de l’art. En les representacions artístiques és més usual
108
Grupo Tempe (1998), Los Dioses del Olimpo, Madrid, Alianza, p. 23.
109
HOMER, Iliada V, 370-373.
191