Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. DINS DEL DISCURS
Qualsevol classificació és imperfecta i quan es tracta d’analitzar textos i
els seus discursos, la dificultat creix en tant que un mateix text pot contenir
elements d’anàlisi pertanyents a categories diverses. Tanmateix, classificar
els textos ens ajuda a fer una dissecció més acurada del panorama general.
Fins ara hem vist les condicions en les quals es duen a terme les pràctiques
discursives virtuals al voltant de l’art. Ara entrarem a analitzar-les amb
detall.
Com hem vist al capítol III, el format del text omnipresent a la xarxa en
els discursos sobre l’art és el post, article o entrada de blog (un 35%). És a
dir, un de cada tres llocs on apareix una imatge de Venus és un blog. Malgrat
ser un format plàstic, que permet la inserció de textos descriptius, analítics,
de ficció, etc. i que ha estat conquerit també per agents acadèmics i
educatius, la praxi demostra que hi domina el text d’opinió. Només un 8,4
dels textos són acadèmics i un 7,7% corresponen a notícies, és a dir, a dades
contrastades per equips oficials d’informació. A aquesta xifra podem sumar-
hi els textos formals dels catàlegs (5,3%) i els enciclopèdics (2,4%). En total,
un 22% dels textos es basarien en dades quantificables i comprovables. La
resta, el 78% no passa per cap sedàs abans de ser publicat. Així doncs, partim
del fet que prop de la meitat dels textos són aportacions individuals fetes des
de la subjectivitat, des de la creativitat o, si més no, des de l’afany de ser
subjectius i creatius (cal fer aquesta distinció per entendre que, malgrat
aquest posicionament de l’individu a la xarxa, els textos no sempre són
originals o propis, fet que demostraria la necessitat d’expressar-se
virtualment, ni que sigui a través de discursos aliens costumitzats).
122