Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

semejantes figurines pegados al enchufe… No sé, a mi no me convencen nada
de nada. Será que soy más de mi tiempo y menos de «los otros». 84
Aquest fragment que contraposa el saber tradicional, el de la cultura
clàssica amb el pensament modern. Tot i que també pot ser llegit com tot el
contrari: en fer una crítica a l’ús «banal» de les representacions més
conegudes de l’art clàssic, no estarà precisament fent-ne una valoració
tradicional? Analitzem el cas: una empresa ha convertit la Venus de Milo i el
David de Miquel Àngel en endolls lluminosos, i una blocaire ha trobat les
imatges i ha fet un post sobre elles, criticant el mal gust de l’empresari. Una
nova anàlisi del «discurs sobre l’art» s’imposa: quan l’art esdevé mercaderia
del consum més quotidià, resulta molest i genera crítica: com es gosa
rebaixar l’art a una boutade? Fins i tot els més fervents defensors dels
dictàmens postmoderns semblen resistir-se a donar segons quin tractament a
les icones de la cultura oficial. El que qüestionen aquests nous actors no és
pas el cànon, sinó quedar exclosos d’ell. Des del moment que es produeix
84 Fragment de l’article “¡Venus de Milo y David de MA convertidos en lámparas!”del
bloc Blogar dulce blogar:
[consulta: 17/07/2010].
164