Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

magnificar la dimensió relacional, creant noves constel·lacions els nodes de
les quals s’articulen en grups de significats dinàmics. (Caldria aquí fer un breu
parèntesi per apuntar la idea que −seguint la tesi de Moguillansky− és la
conflictivitat inherent a la condició relacional el que genera pressió en
l’individu, més que no pas la complexitat que, en ella mateixa, només
amplifica mentalment la idea de conflicte en tant que amplia les possibilitats
de relació.)
Internet és un món tan nou de possibilitats per al jo que reconfigura les
nocions amb què fins ara l’hem definit. La relació entre la psique, la màquina
i l’audiència estructura alhora totes tres. Piera Aulagnier és una de les autores
que ha explorat les relacions entre narcisisme i cultura. Per a ella, l’individu,
per tal de tenir lloc al medi sociocultural, pren els enunciats constituents
d’aquest medi. I en el medi sociocultural emergent que és la xarxa, aquesta
presa d’enunciats constitueix una apropiació al voltant de la qual floten tot
d’incògnites com les que hem plantejat més amunt. Aquest narcisisme
expressat en una pràctica de narcitextualitats alienes configura un jo i un altre
indiferenciats dins la matriu digital. Per a Kaës, igual que per a Aulagnier, el
subjecte és, abans que res, un intersubjecte i és hereu del grup pel que fa als
seus somnis no realitzats, a les seves repressions i fantasies. A la xarxa, el
subjecte cobra una dimensió més complexa pel que fa a la relació amb si
mateix, l’altre i la terceritat. És en aquest context que podem parlar de
contracte narcisista, en el sentit que per agradar al grup estructurem una
individualitat digerible, però (i aquí ens alineem amb Maalouf) per agradar-
nos a nosaltres mateixos, articulem allò que ens diferencia. Internet, doncs,
propicia que alguns individus que, tot i que de forma feble o poc
fonamentada, tenen consciència d’una altra visió del món, surtin parcialment
del seu aïllament i saltin a la xarxa.
110