Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

l’adjectivació. El «verismo asombroso» ens remet a aquest tipus de discurs
mancat d’anàlisi i, molt menys, de crítica. Entrem de ple en el terreny de la
doxa, en el camp de l’opinió i el gust. Ja hem comentat que aquest és un dels
esculls a vèncer en el camp de l’art: els discursos –també en el terreny
acadèmic– tendeixen a l’excés descriptiu i a la valoració formal, així com al
relat anecdòtic. Rarament hi trobem aspectes analítics i discussió
fonamentada. La història social de l’art és pràcticament absent dels discursos
sobre art en tant que és un camp de coneixement difícilment articulable pels
no experts. Respecte l’art, els discursos estan farcits d’opinions, que es
legitimen sota la creença que l’art és un fenomen adreçat als sentits i, per
tant, terreny de l’especulació retòrica. Expressions com «m’agrada», «no
m’agrada», «penso que», així com descripcions formals acompanyades
d’interpretacions subjectives del caire: «la sensual belleza del cuerpo se
contradice con la vulgaridad real del rostro, expuesta cruelmente por el
espejo cuyo significado simbólico es dual: la Verdad y la Vanidad» són el pa
nostre de cada dia en moltes aules i llibres d’art. Aquesta visió descriptivo-
subjectiva de l’art podria ser la base de la concepció generalitzada que se’n té
i que fa d’aquesta disciplina un terreny procliu a esdevenir objecte de culte
fàcilment exportable. El material visual que aporta la història de l’art lliga
molt bé amb el camp de l’expressió literària i del llenguatge poètic on no cal
demostrar res i tot s’hi val.
Tenint en compte que els blogs d’opinió són predominants com a espais
digitals on es parla d’art, podem afirmar que el blocaire esdevé una mena de
tertulià que busca temes d’interès general i troba en l’art n’és un de destacat,
més per la seva vessant formal i mitològica que no pas històrica, econòmica,
filosòfica o social. Despullat, doncs, d’interessos epistemològics, l’art sol fer-
se servir com a leitmotiv, com un pretext perquè hom pugui fer-se un lloc a
la xarxa. És el seu component mitològic i arquetípic el que preval per damunt
dels discursos formals o analítics. La genealogia mítica de la imatge és el
142