Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

interior»; «allibera’t gràcies a les botes de canya alta»... un rere l’altre, els
missatges emesos reforcen la idea de dona-objecte-de-desig, només que hi
incorporen el concepte d’empoderament. Aquesta mescla de desitjos que van
del poder sobre l’altre al poder sobre un mateix alimenta el narcisisme i la
consciència dividida en les dones.
Quan fanfarroneja pels salons, quan s’abandona en braços d’un amant, la
dona realitza la seva missió: és Venus que dispensa al món els tresors de la
seva bellesa. No és ella mateixa (Beauvoir [1949] 2005: 799).
Malgrat que «el subjecte constitueix una defensa contra la invasió de la
vivència per totes les formes de poder; i, entre elles, la manipulació de les
imatges i de totes les representacions» (Touraine, 2007: 47), aquest subjecte
no és infalible ni incòlume, i està sotmès a forces que tiben en sentit contrari,
intentant atomitzar-lo per afeblir-lo, tot impedint la seva autonomia plena.
Touraine afirma que l’autoconsciència com a subjecte és, en primer lloc, una
protesta contra el sistema dominant. El que costa d’afinar, però, és si el pas
que les dones estan fent amb aquesta afirmació és empoderament del self o del
fals self. Fa més de mig segle, Simone de Beauvoir ja avisava que «la
comèdia narcisista es desenvolupa a expenses de la vida real» (Beauvoir,
[1949] 2005: 805). Dit de forma clara, quan les dones participen en una sessió
de tupersex i compren enginys eròtics fins ara exclusius dels sex-shops, i quan
decideixen mantenir relacions sexuals fins ara definides com a pràctiques del
camp de la pornografia, estan reivindicant en profunditat els seus desitjos
subjectius o només es tracta de superar una etapa de repressió per passar a la
següent: la dels veritables projectes de vida i de poder general sobre
l’existència? Aquest «poder del sexe» ja no és un arma llancívola sobre
l’altre, una eina de seducció per aconseguir poder, en la línia indicada per
Iriarte i González (2008), sinó un poder genuí sobre la vida d’una mateixa.
Costa de discernir aquest aspecte, tan fàcilment confusible amb el del
238