Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Llucia Ramis titula una de les seves novel·les Egosurfing, donant relleu a
una activitat contemporània filla de la unió entre la postmodernitat i la xarxa.
L’egosurfing és una activitat recorrent que només és possible si prèviament
s’ha colonitzat l’espai per on es vol navegar a la recerca del jo. Cal, doncs,
poblar l’espai virtual amb un mateix, omplint-lo d’imatges i textos que
documentin la pròpia vida tot fent-la accessible a l’autocontemplació (objectiu
principal) i a l’exposició als altres (objectiu secundari).
Internet ens mostra aquestes noves pràctiques de la recreació d’un mateix
que parteix de la creació d’algú altre. Des d’aquesta perspectiva afirmem que
l’amor a l’art ens porta ràpidament cap a l’amor propi. Evocant el mite de
Venus, aixoplugant-nos en les idees i mites de bellesa i amor universal, en el
busquem, en definitiva, és l’autoreconeixement. L’art clàssic, corporificat en
la figura de Venus, esdevé, per dir-ho amb un joc de paraules al·literatiu, un
«logo de l’ego».
186