Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

És interessant veure com les descripcions més contemporànies d’Afrodita
discorren per la vessant lúdica i ens ajuden a entendre el paper que juga
aquesta entitat simbòlica, gairebé arquetípica, en les seves múltiples
manifestacions a Internet. L’art afrodisíac tracta de fer la vida diària més
bonica i «civilitzada». Els relats i les imatges d’Afrodita la representen com
una síntesi de natura i cultura. Davant de l’efímer i del vertigen del temps
contemporani, ella porta la benedicció d’allò atemporal (Baring i Cashford,
2005: 408).
Venus de Willendorf, Austria, período paleolítico: Después de Afrodita,
que pasó a ser Venus para los Romanos, ya nada sería igual. Cualquier
representación femenina encontrada alrededor del mundo, más si se
encontraba en una actitud provocadora o representando la fertilidad, pasó a
llamarse Venus. 113
La utilització del concepte venusià en una revista d’horticultura argentina
confirma la nostra perspectiva d’anàlisi: una Venus és una dona que
representa la feminitat segons el cànon tradicionalment patriarcal, és a dir,
feta per a la seducció i la reproducció. Per al patriarcat (aquesta organització
social fortament jerarquitzada, basada en l’exercici del poder –entès com a
dominació i com a mitjà per regular les relacions entre les persones, en
l’àmbit privat i en l’institucional– que atorga preponderància als interessos,
creences i valors d’uns éssers humans sobre els altres, tot legitimant la
violència per aconseguir i mantenir aquest tipus d’organització. Amb el
temps i la pressió exercida, s’aconsegueix induir el consentiment de les
persones o col·lectius sotmesos, i és aleshores quan parlem de violència
simbòlica i també de «naturalització» o interiorització inconscient dels
113
Fragment de l’article “El huerto afrodisíaco” i l’epígraf “De Grecia con amor”, a la
revista digital Red de huertas:
[consulta:
06/06/2010].
195