25.04.2013 Views

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Efectivament, els somnis utòpics que presenta Dery troben una forta<br />

crítica basada en les conseqüències negatives <strong>de</strong> la tecnologia. Quines són<br />

aquestes crítiques? Les podríem resumir en una: la imatge onírica d'un món<br />

lliure i connectat ens distreu <strong>de</strong>ls problemes reals <strong>de</strong>l nostre voltant, ens<br />

insensibilitza o, millor, invisibilitza el que passa fora <strong>de</strong> la xarxa: «cada cop<br />

estem més cecs als problemes <strong>de</strong> l'entorn per causa <strong>de</strong> la resplendor metafísica<br />

que exhalen els filòsofs ciberdèlics, els futuròlegs corporatius i els programes<br />

<strong>de</strong> divulgació científica» (Dery, 1998). Tal com va passar amb la<br />

postmo<strong>de</strong>rnitat, que va qüestionar la fe il·limitada en el pensament il·lustrat i<br />

la utopia <strong>de</strong>l creixement sostingut, ens trobem ara amb un tecnoescepticisme<br />

que proclama la seva manca <strong>de</strong> fe en el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la tecnologia per transformar<br />

el món.<br />

Maalouf parla <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ntitat al món contemporani, en un context<br />

d’entropia, abordant aquest concepte <strong>de</strong>s d’una òptica complexa, resistint-se a<br />

consi<strong>de</strong>rar-la <strong>de</strong> forma fragmentada i reivindicant una enunciació <strong>de</strong>l jo més<br />

integral. Segons aquesta <strong>de</strong>finició, necessitem distingir-nos, <strong>de</strong>limitar-nos,<br />

precisament per superar la sensació <strong>de</strong> fusió indiferenciada on el jo es<br />

<strong>de</strong>sdibuixa i s’empelta <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong>ls altres. Internet, el gran equalitzador,<br />

permet modular els ajustos d’intensitat i freqüència <strong>de</strong> les nostres aparicions<br />

virtuals per fer-nos ressonar <strong>de</strong> la forma <strong>de</strong>sitjada (o si més no, tenir-ne la<br />

percepció) en un entorn massificat.<br />

La construcció <strong>de</strong>l sí mateix s’oposa a les tendències consolida<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

món contemporani, dissolutòries, liquidificants. «Si el subjecte ten<strong>de</strong>ix a<br />

<strong>de</strong>saparèixer és perquè es veu projectat a un univers sense fronteres on els<br />

senyals el circumval·len [...] La nostra societat <strong>de</strong> masses afecta més<br />

directament la personalitat que les necessitats particulars, <strong>de</strong> forma que no<br />

serà una política social allò que pugui proporcionar als individus la capacitat<br />

<strong>de</strong> girar-se vers ells mateixos» (Touraine, 2007: 65-66). Si ser un mateix vol<br />

106

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!