Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

tenir un progressiu i sostingut nivell de consum, ser emprenedors i finalment,
triomfar: aconseguir la distinció i l'èxit en totes i cadascuna de les empreses
que iniciem. Davant un panorama com aquest, l'evasió digital es presenta com
el no-lloc on podem alleugerir certa càrrega del jo social en la gestació
d'aquest altre jo, el cibernètic, molt més ingràvid, mutable i adaptable a un
medi menys hostil, com pot ser la xarxa. Tot i així, la sobreestimulació a què
s'està sotmès en el món real no desapareix en el virtual. En aquell espai de
possibilitat quasi infinita també rep milers d'impactes que el modifiquen. En
ambdós espais, la ficció preval; el que sembla, s'imposa al que és: un cos, un
rostre, un eslògan... qualsevol representació, inclosa la del llenguatge,
substitueix l'objecte o acció real. Aquesta iconització ha penetrat de tal
manera a la vida humana, que sembla trobar-se més encaixada si reinventa la
seva identitat tornant-se ella mateixa una altra icona. L’art, com a proveïdor
d’icones, nodreix les hiperficcions identitàries fent que tant el jo com la
imatge artística utilitzada estableixin una relació simbiòtica. Els cibernautes,
en tant que representacions, serveixen de metàfora en un entorn avassallador
que exigeix una sèrie de transformacions en la percepció de nosaltres
mateixos i en la realitat que ens envolta (Dery, 1998).
La cibercultura ha provocat canvis en la vida de les persones on,
efectivament, noves formes d’interacció són possibles en la mida que el cos
s’esvaeix. Aquests canvis promouen una reflexió sobre les fantasies i somnis
sorgits de la cibercultura que, bàsicament, tenen com a fons la possibilitat de
fugida, l’aparent capacitat de transcendir les limitacions físiques,
espaciotemporals i socioculturals. Tot això, tanmateix, comporta el risc de
caure en una hipertròfia d'aquestes possibilitats –que no són ni de bon tros
il·limitades– tot professant una fe cega en la tecnologia. Tinguem present que
les constriccions existents (pel que fa a l’habitus, al pes del mercat, a la
fractura digital, etc.) hi juguen un paper que no hem de menystenir i del qual
ens ocuparem més endavant, quan ens referim a Internet com el contrapoder.
105