Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

informació i a la cultura, ningú no li’n pot privar l’accés. Aquesta demanda
social se circumscriu el neoliberalisme i en la crisi econòmica mundial
causada, entre d’altres coses, per una especulació del capital i d’una afirmació
massiva de la propietat sense precedents. En aquest context és on s’estan
produint els discursos de la gratuïtat dels continguts i de l’abolició de la
propietat intel·lectual per part d’un sector de la societat que té molta presència
a la xarxa, potser com a rèplica a aquesta crisi. Aventurem que la demanda
d’espais aliens al mercat es podria interpretar com l’intent de preservar uns
béns considerats patrimoni de la humanitat fora de les tensions mercantils.
Tanmateix, com hem vist, aquest amor a l’art no ha sabut evitar generar-ne de
noves.
Però al final cal preguntar-se: quin espai té l’autoria a la xarxa? Existeix
l’autoritat? I si és així, qui l’acapara? Com influeix aquest nou hàbit
d’apropiació i manipulació dels continguts digitals en el camp informatiu?
Apareixen nous experts? Què passa amb els antics? Podem parlar d’una
desprofessionalització dels sectors culturals? Perquè de ser així, seria
fortament paradoxal que una societat que demanda lliure accés a la cultura
estigui propiciant la fi de l’expertesa i, per tant, el regne del diletantisme,
rebaixant així el nivell d’exigència del qual han sorgit els continguts apropiats
pels internautes. En tot cas, veiem que els nous comportaments dels
cibernautes provoquen un debat entorn el rigor i legitimitat informativa. La
principal denúncia dels teòrics crítics és la de l’anarquia digital. D’una banda,
els usuaris se senten lliures donar una informació i en legitimen la seva
autoritat:
282