Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

La nostra tesi és que, probablement, el proper pas serà el d’un augment de
les expressions creatives genuïnes, en la mesura que el contacte amb els
altres i l’intercanvi proporcioni als menys dotats eines de perfeccionament.
En efecte, hem constatat que, un cop superats els marcs institucionals on es
produïen els discursos sobre l’art, han sortit de l’armari un munt d’amateurs
que potser amb el temps passaran a connaisseurs i potser alguns, finalment,
culminin la seva evolució amb una notable expertesa. I aquest fenomen
probablement coexistirà amb un altre, també descrit en aquestes pàgines:
molts dels cibernautes decidiran quedar-se en la mera aparició digital,
aprofitant els recursos culturals al seu abast per obtenir una petita promoció
narcisista.
Vivim en una societat en la qual la gestió de la visibilitat a l’esfera pública
mediàtica, tal com la defineix John J. Thompson, s’ha convertit en la principal
preocupació. 195
S’afirma que el principal factor d’exclusió continua essent el nivell
educatiu. Però a Internet es dóna la paradoxa que persones que no van acabar
la educació secundària escriuen a diari en el seu perfil de Facebook. Amb
faltes d’ortografia i de sintaxi, la presència digital ja no està restringida a un
perfil d’internauta amb més formació. I de nou, la qüestió és si la presència
implicarà alguna millora substancial en els continguts que es poden trobar o
en l’ús que se’n faci. «Què fem amb la informació?», aquest seria tel tema
cabdal. Pel moment, podem afirmar que a la xarxa hi ha menys control
institucional, la qual cosa ha permès que algunes persones hagin gosat
«treure-hi el nas», sortint de la marginació i augmentant l’autonomia
personal. Tot i així, o potser per això, es genera un decalatge entre accés i
repercussió.
195 CASTELLS, M. Op. cit.
291