Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

d’aquells individus que no combreguen amb el mainstream. Internet dóna
veu a persones alienes als discursos tradicionals on prevalia el funcionament
jerarquitzat i on s’exposaven les creences i interessos particulars de certs
individus o elits. La xarxa, doncs, permet que s’infiltrin altres veus, les quals
conformen un nucli important dins d’aquesta perifèria.
Una pregunta que ens hem formulat és si aquest nou nucli, allunyat del
centre però central en la seva posició perifèrica pot contribuir a modificar
l’estat de les coses tot reinrepretant un mite i reconstruint-ne el seu significat
en relació a les necessitats culturals i socials d’una generació de persones.
Constatem que alguns individus, responent a un psiquisme rebel i aprofitant
la xarxa per assolir certa capacitat d’influència, manifesten altres visions i
interpretacions del cànon, erigint-se en fer-ho, agents de canvi. Tot i així, cal
analitzar aquestes manifestacions amb prudència, tenint present que aquests
gestos sovint es pot diluir o ser neutralitzat pels contrapoders, molt més
influents i organitzats. El que sí podem concloure aquí és que qualsevol
intent de modificació de les estructures psicosocials i culturals fa evidents les
fissures estructurals així com la capacitat d’Internet per propagar-les. El
problema principal amb els mites és que els hem passat per un sedàs tan fi
que han quedat substancialment desproveïts.
L’amor atribuït a Afrodita és «tornar a unir les formes separades de la
seva creació» (Baring i Cashford, 2005: 404). Aquesta unió anomenada amor
és transformada en la unió dels cossos i tornada a filtrar per deixar-ne un
minso «acte sexual» reduït a la seva mínima expressió. De la mateixa
manera, seguint un procés idèntic de devaluació, la bellesa original,
complexa i rica, «la bellesa natural i l’art que celebren la bellesa de la vida»
(Ibid: 408) esdevé una bellesa a base de concentrat, limitat a unes línies o
corbes corporals d’unes mesures determinades.
194