Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

contemporànies: autorepresentació corporal, exposició d’experiències
personals, indagació sobre la sexualitat posada en comú i compartida fins als
detalls més íntims, etc. La majoria d’aquests discursos es podrien englobar en
una identitat més o menys comú que inclou els trets següents: dones atretes
per les bruixes i la lluna, que no es declaren feministes, que busquen espais
diferenciats dels homes per compartir aquelles inquietuds per les quals han
estat marginades, ridiculitzades o incompreses. Aquestes dones
representarien el que Pinkola Estés resumeix amb el títol del seu supervendes
Women who Run with the Wolfs (1992): el desig de possessió del capital
sexual propi per al desenvolupament d’un projecte de vida personal genuí.
Volver a admirar la voluptuosidad, la fertilidad, la condición mágica de dar
vida, la capacidad inherente de amar es fundamental para poder integrarnos en
una sociedad cuyos valores tienden a alejar a las personas de su propia esencia
como individuos. 181
La mitologia subjacent en la representació artística dels temes clàssics
serveix de punt d’anclatge de plantejaments discursius diversos que tenen la
sexualitat femenina com a punt central i on emergeix una demanda explícita
d’autonomia per part de les dones, així com d’un canvi de model social,
menys violent i coactiu vers els individus. Com diu Salomon, fent referència
a un altre mite, el de Demèter, «l’home, en la figura del pare, ja ha adquirit
l’omnipotència, però la gran Deessa té encara capacitat de reaccionar i ell no
pot disposar de la feminitat tal com l’entén» (Salomon, 2003: 220).
181 Fragment de l’article “Venus” al bloc La mula Pe, d’una ballarina i terapeuta:
[consulta: 11/04/2010].
263