Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 2. 3. Cal·lipígia. Els discursos en clau de gènere
La característica més visible de tota Venus es la seva nuesa.
A. Val Cubero, La percepción social del desnudo...
Aquest capítol explora les relacions entre el discurs i el gènere presents
en els textos digitals que s’elaboren al voltant de les imatges de Venus. El
gènere sembla estar en la base de moltes discordances i els intents de
redefinició del mateix demostren que és un tema transversal que no podíem
deixar de banda en aquesta anàlisi. Donat que Venus és una icona que
representa la feminitat, la sexualitat femenina té una presència destacada en
els discursos. La xarxa recull aquest mite iconogràfic reproduint els mateixos
discursos, d’una banda, i generant nous espais i processos creatius i
significatius de les identitats, cossos i actituds de les dones per l’altra. La
història oficial de l’art, per mitjà de les seves icones clàssiques, ha bastit un
imaginari i un discurs sobre el cos de les dones, encara vigent, que influeix
en l’autorepresentació i la vivència subjectiva.
Aquest capítol posa en rellevància les estructures simbòliques i
discursives subjacents a les representacions plàstiques que rauen en la base
de les creences socials sobre les dones, així com les noves significacions que
s’extreuen de les pràctiques de discurs a Internet per part dels internautes
(sobretot de sexe femení, tot i que no exclusivament). Analitzant els
discursos realitzats a la xarxa en relació a la figura de Venus observem la
tensió existent entre les normatives derivades del cànon establert a partir de
les icones feminitzants i les noves pràctiques dutes a terme per les pròpies
dones en l’àmbit digital. La societat xarxa transforma les relacions de poder
187