Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

La història de Laura és una barreja de Pigmalió i de “la vaig matar perquè
era meva”. El protagonista, un gentil home a cavall entre la mitjana edat i la
vellesa, conegut en els cercles intel·lectuals i d’alta societat (el que avui
diríem la premsa rosa i d’espectacles), s’enamora d’una jove publicista a qui
decideix prendre sota la seva tutela. En no poder suportar que Laura tingui la
seva pròpia vida sexoafectiva, l’assassina. La pel·lícula és una analepsi (flash
back) que va desgranant la trama fins que es descobreix la identitat de
l’homicida. Ens interessa aquí tornar al tema de la bellesa terrible de Venus,
que Wagner exposa a l’òpera Tanhäuser. Aquest poder irresistible de la
bellesa femenina com a coartada dels misògins és també present a la xarxa:
A finals de juliol de 2007, durant una gran tempesta, va sorgir de sobte la
deessa Venus, sobre una gran petxina, en un racó d’un dels carrers de la zona
artística de Dashanzi, a Pequín. La bellesa de Venus era idèntica a la de la
famosa pintura de Botticelli. Casualment, hi havia de visita el famós Fu
Manchú, que s’oferí sense dilació a investigar i resoldre el misteri.
Fu Manchú: Per què ha triat aquest dia tan lleig per aparèixer en aquest
lloc execrable?
(Venus/Mata Hari no respon...)
Fu Manchú: Senyora, ¿a vostè no li caldria que li dugués un abric?
Permeti’m donar-li una mà.
Venus: Jo podria paralitzar-li el cor amb un lleu frec dels meus llavis
sobre la seva carn desgraciada. (Fu Manchú desvia la mirada.) 209
209 Fragment del guió teatral “Venus de Dashanzi (película que nunca se filmará)?”, a la
revista digital Ciudad Letralia:
[consulta: 08/06/2010].
341