Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

legitimació del propi text. Però en comptes d’un text sintètic ens trobem
davant d’una textualitat sincrètica on l’únic element aglutinador és, com ja
hem vist, la voluntat d’afirmació. Les possibilitats d’un text d’aquestes
característiques és il·limitat. Dins d’aquesta lògica, és possible ampliar o
reduir les qualitats atribuïbles a un símbol-icona amb total llibertat. Els
discursos no acadèmics sobre l’art clàssic, i en concret els que fan referència
a la figura de la deessa grega a què ens venim referint, barregen, com els
propis mites, elements de diferents nivells o plànols epistemològics,
adaptant-los als valors, creences i hàbits dels individus que els duen a terme.
D’aquesta manera, aquest discurs presenta les equivalències més o menys
estandarditzades del símbol-mite, actualitzant-les segons el context.
Al text que veurem tot seguit ens adonem com algunes branques de la
psicologia es fan ressò dels discursos astrològics com a eina de promoció
professional, i com utilitzen icones de l’art en el sentit arquetípic comentat
anteriorment. A la xarxa trobem blogs i webs de terapeutes sexuals i de
parella (amb títol universitari o no, col·legiats o no) fent ús d’aquest recurs
discursiu, fent gala del caràcter híbrid omnipresent al cibertext. Tot seguit
veiem com un text comença amb un registre formal, propi del camp de la
psicologia:
El conocimiento de nuestra sexualidad, emociones, pensamientos y
nuestras acciones son responsabilidad individual, la ancestral tendencia de
buscar un culpable a nuestros conflictos, no es más que la ignorancia [...],
dada nuestra educación. 172
Veiem, a continuació, com aquest discurs passa d’un registre a un altre.
El més curiós és que en alguns casos (com veurem tot seguit), el ciberautor
expressa els seus dubtes respecte la credibilitat del seu propi discurs i
172 Fragment de l’article: “Venus”, al bloc Eros y Afrodita: [consulta:
05/11/2010].
255