Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

poder per desarticular les dissidències generades en el seu si, fins i tot si
aquestes dissidències troben un ressò globalitzat.
En aquesta línia, com hem vist a l’epígraf 4. 1. 1, apareixen moltes veus
crítiques, insegures del futur que els espera, per exemple, a les empreses
culturals. En aquesta línia se situa el debat aferrissat sobre la cultura en
temps d’Internet. Des d’una banda es parla de la necessitat de transformar
d’arrel les relacions entre productors i receptors dels béns culturals. Aquets,
afirmen, els construïm entre tots, per tant, cal fer desaparèixer les estructures
que funcionen amb la lògica d’altres sectors productius. Cal treure la cultura
del mercat, vindrien a dir, així com els mecanismes que ha generat, essent el
més atacat de tots el de la propietat intel·lectual. Aquesta demanda social se
circumscriu, paradoxalment, en l’època més intensa del capitalisme que ha
dut el món occidental a una crisi econòmica de la qual no veiem signes de
recuperació. L’especulació monetària i la reafirmació sobre la propietat
contrasta amb la demanda de gratuïtat dels béns culturals. En aquest context
és on s’estan produint els discursos de la gratuïtat dels continguts i de
l’abolició de la propietat intel·lectual, que es tradueix en una demanda tàcita
de desprofessionalització dels sectors culturals. La principal denúncia dels
teòrics crítics és la de l’anarquia digital. En canvi, el que es dedueix
d’aquesta tesi és la profunda incoherència entre les pràctiques lucratives que
es porten a terme a la xarxa amb les pràctiques apropiatives que es donen
paral·lelament. Hi ha una profunda contradicció entre el que els individus
contemporanis semblen demanar: d’una banda, rendibilitat, capacitat
adquisitiva i de consum; de l’altra, gratuïtat, possibilitat il·limitada d’accés i
apropiació. Per una altra banda, ens trobem que l’accés potencialment gratuït
als béns culturals digitalitzats s’alia amb una necessitat de distinció
(Bourdieu), i donat que a la cultura clàssica se li ha atribuït el doble valor
d’universal i duradora (valor segur en una societat líquida), cada cop veiem
275