Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

pressió respecte la capacitat emprenedora: «fes-ho ja», «tu pots», «tingues una
bona idea i fes-te ric» dels gurus del management professional, que
configuren un brou massa calent que acaba per escaldar la fina pell de l’ego,
fent que l’individu cerqui, per compensar, sobregratificacions narcisistes als
sentiments negatius sobre el self. 46
És important posar atenció en aquest aspecte del món digital poc explorat:
la relació entre el narcisisme i el discurs social. Aquí prendrem la noció de
narcisisme de Moguillansky, que l’assimila a subjectivitat:
La investidura libidinal del self, l’amor a sí mateix o a la seva imatge,
són inseparables de la investidura del jo com instància separada; també
diria que el narcisisme no és un estadi, és una posició del subjecte humà.
És evident que les funcions intel·lectuals com el pensament, o les més
objectives com la percepció del real, o els comportaments més propers a
l’instint porten la marca del jo. 47
Estaríem parlant de la noció patològica de narcisisme, aquest «procés
d’alienació ben definit on el jo s’erigeix en finalitat absoluta i el subjecte
emprèn la fugida en ell» (Beauvoir [1949] 2005: 791) o bé d’una nova
interpretació del terme que s’imposa en una societat que n’accentua la
tendència entròpica? Segons aquesta altra visió, l’individu cercaria un principi
de nirvana o no conflicte (una mena de recerca de l’estat zen, cada cop més
practicada en la nostra societat) i del sentiment oceànic. Tot això com a
contrapunt a l’estrès i la pressió externes que pateix l’individu contemporani
en un món massa complex. Cal, doncs, teoritzar el narcisisme en el marc de
les relacions intersubjectives que es produeixen a la xarxa, i que, lluny de
simplificar les que tenim en la nostra realitat presencial, contribueix a
46 MOGUILLANSKI, Rodolfo. (2003). Publicat originariament a Aperturas Psicoanalíticas,
núm. 21. [en línia]
[consulta: 15/05/2010].
47 Ibid.
109