Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

L’expressió de la dualitat emocional masculina respecte la feminitat és
present en les interpretacions del mite original de Venus: la divinitat que,
segons Hesíode, neix d’un acte tan violent com és la castració. Nogensmenys,
“el poder de la deessa Afrodita de fer estimar els altres podia ser destructiu”
(Shinoda Bolen, 1993:334). Aquesta maledicció de l’amor acaba essent, per
un procés de metonímia, una maledicció de les dones. La masculinitat
normativa es construeix sobre aquesta maledicció atribuïda a Afrodita, a
Helena, a Pandora i després a Eva. “Ser un home és la batalla sense fi de tota
una vida” (Norman Mailer a Badinter, 1993: 159) i bona part d’aquesta batalla
consisteix en mantenir a distància tota qualitat atribuïble a la feminitat, el
rebuig a la qual l’acaba definint a ell. “L’expressió més directa d’aquest
rebuig i d’aquesta por es produeix sobre el cos de la dona” (Salomon, 2003:
85).
Afrodita va néixer de l’escuma del mar mesclada amb el semen i la sang
caiguda dels genitals amputats d’Urà [...]. Richard Wagner ens porta un
record modern de Venus, recollit dels romanços medievals. La deessa s’hauria
ocultat en una muntanya, Venusberg, on devorava les ànimes dels homes.
Amb les seves orgies de seducció va atraure Tanhäuser, el trovador de l’amor,
a Venusberg. Una atmosfera de plaer roba a Tanhäuser la força dels seus
sentits i és arrossegat per les nimfes, sirenes, nàiades, mènades i bacants cap
als encants i carícies de la dea de l’amor. 207
Com a exponent modern i cinematogràfic d’un cànon cultural, La dona del
quadre exposa la necessitat dels homes de protegir-se de les dones, que han
estat prèviament reduïdes a un perfil eticoestètic, admirat i estigmatitzat al
mateix temps. Des de la perspectiva psicoanalítica junguiana, cabria afirmar
207 Fragment del web argentí Agenda de reflexión, il·lustrant l’article “Venus”:
[consulta: 25/11/2010].
337