Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Per poder avançar sense entrebancs, hem problematitzat d’entrada la
definició de poder clàssica, entesa com a coacció, que segons Miller és una de
les possibles definicions de poder basada en la dominació i el model piramidal
(Miller, 1976). Una altra definició, la que fa Castells, és «la capacitat de
modelar la ment humana, la manera com ens sentim i el que creiem»
(Castells, 2009: 20). Riane Eisler proposa una altra definició de poder com a
«un mitjà de posar per davant el desenvolupament propi sense que calgui
limitar el dels altres: el cercle versus la piràmide» (Eisler, 1987: 21). En tot
cas, poder i empoderament són termes clau a l’hora d’abordar el fenomen
informatiu i comunicatiu d’Internet.
Un dels aspectes del poder tradicional, exercit en els mitjans tradicionals
de comunicació és la manca de transparència ja que, «en darrera instància,
totes les organitzacions, institucions i xarxes expressen l’acció d’actors
humans» (Castells, 2009: 32), i aquests mitjans tendeixen a fer opaca aquesta
informació en el seu ús tendenciós del llenguatge, cosa que arriba al
paroxisme quan es tracta d’invisibilitzar les responsabilitats en situacions de
crisi, casos de corrupció o determinades decisions de gran abast. 188 El
comportament dels mercats és una de les expressions paradigmàtiques en el
moment que vivim, d’immersió en una crisi econòmica mundial les
conseqüències de la qual encara no han estat prou mesurades. Internet, per
contra, es presenta com un espai de visibilització, un contrapoder tendent a
vèncer l’asimetria existent al món offline. I el poder d’Internet es basa en
l’estructura cooperativa, en la suma d’individualitats i d’experteses. Si avui
busquem informació sobre un autor o un fet a la xarxa, el més probable és que
188 Citarem dos casos recents d’opacitat o, directament, de censura, a l’hora d’assenyalar
responsables directes de la crisi actual: el film Inside Job (2010), que denuncia els culpables
de la crisi financera dels Estats Units, ha tingut molta més repercussió i cobertura a la xarxa
que als mitjans oficials. D’altra banda, l’economista Jonathan Tepper, que denunciava la
situació de la banca espanyola abans de la seva ensulsiada, va revelar al programa Singulars
de TV3 haver estat vetat pels mitjans espanyols (Singulars, emissió del 17 de maig de 2012:
278