Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

entre les primeres entrades trobem els enllaços a l’enciclopèdia contributiva
en línia Vikipèdia, en els seus diversos idiomes. Aquest fet contribueix al
desenvolupament de la informació no institucional i la cristal·lització d’alguns
dels valors heretats de la postmodernitat, passats pel sedàs de la nova cultura
de «contribució».
A l’inici de la recerca ens hem preguntat qui escrivia sobre art a Internet.
Qui podia tenir interès a penjar una imatge de Venus i comentar-la, i per què.
Volíem saber si es tractava de persones expertes o d’amateurs i a què responia
aquesta presència de testimonis escrits de l’art clàssic. Volíem conèixer les
motivacions dels internautes que, sovint deslligats del món de l’art, el feien
present als seus espais virtuals. I, analitzant els discursos, no hem trobat
explícitament una demanda massiva d’abolició de jerarquies acadèmiques (tot
i que en alguns casos es qüestionava obertament l’autoritat de certs discursos).
Però anant més enllà del discurs, gosem dir que en realitat sí hi ha una certa
«lluita de classes» latent, un enfrontament entre cosmovisions i plantejaments
vitals que es tradueixen en una determinada discursivitat. De fet, la
postmodernitat ha estat el tret de sortida de les noves pràctiques
comunicatives que es produeixen en el si de la societat de la informació. Però
la transformació produïda en aquest àmbit ens porta a parlar d’un nou
paradigma que la supera, és a dir, la postmodernitat va implicar cert grau
d’anomia que la xarxa mica en mica va endreçant, però amb un notable nivell
de contradiccions i paradoxes.
Les dues preocupacions explícites que hem vist fins ara versaven sobre
l’equilibri dels mercats culturals i sobre la qualitat i la legitimitat de la
informació, així com tot allò que fa referència a l’autoria i la propietat
intel·lectual (la còpia, el plagi, la reutilització, etc.). Arribats a aquest punt, cal
que plantegem una tercera qüestió, més profunda i menys evident, però que,
en el fons, constitueix la principal preocupació dels sectors dominants: qui té
279