Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Aquest text original construït a partir de la imatge del Naixement de
Venus, recrea un text de ficció on es troben la Venus de Botticelli, Fu Manchú
i l’emperador Hirohito. El que més ens crida l’atenció del contingut és
l’assimilació Venus amb Mata Hari, és a dir, la deessa de l’amor, la bellesa i
l’art passa a ser per art de màgia (o del discurs), una espia i femme fatale.
Com a La dona del quadre, els creadors d’imatges i valors, construeixen un
personatge a partir d’un mite reapropiat i modificat segons les pròpies
creences i necessitats, conscients o inconscients, fent que esdevingui un
“significant disponible” (Iriarte i González) que faciliti la identificació. Al
text anterior Venus és aquesta dona fatal per a l’home que n’esdevé “captiu” o
esclau voluntari. El procés és el següent: l’home, cercador de “mites
venusians vivents” capta amb la mirada una jove del seu gust. No és una noia
convencional, és una noia molt bella segons els cànons construïts. L’home se
n’enamora, la vol tenir. Però és conscient de la dificultat que podria suposar-li
donat que la noia, molt probablement serà conscient del seu do, que intentarà
bescanviar per un bé material o per estatus. Donat que en el sistema patriarcal
s’articula un joc de poders i bescanvis desiguals entre els sexes, les dones
interioritzen el poder de la bellesa per accedir a un nivell superior
d’influència. Fer glatir forma part del procés, ja que com més cobejat sigui el
do de la dona, més el podrà fer valer per aconseguir major equilibri en
l’intercanvi. Aquest glatir és vist pels homes com un exercici de la maldat
“intrínseca” a la bellesa femenina i el seu gran poder, la seducció:
Afrodita va fer vessar sobre el seu cap encant, sexualitat irresistible i
carícies devoradores de membres. 210
Per mitjà de la seducció, la dona bella intenta reequilibrar la seva posició
inicial desafavorida. Però l’home, sumit en la mentalitat patriarcal mai
admetrà que aquesta posició d’inferioritat sigui una injustícia històrica. I és
210 Hesíode, Trebajos, pp. 65-66, a A. Iriarte i M. González (2008), Entre Ares y Afrodita.
Madrid: Albada, p. 19.
342