Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Per al pensament patriarcal grec, una dona sexualment oberta (Afrodita)
és infinitament menys perillosa, malgrat la qüestió sempre preocupant de la
descendència, que una dona independent, amb activitat política o obertament
hostil al sistema. En aquest sentit, ni Hera –que va vèncer el poderós
Hèracles–, ni Atena, més intel·ligent que Zeus, ni Àrtemis, aliena al
matrimoni i la maternitat, podien ser per als confeccionadors de codis de
conducta els models a seguir. Afrodita oferia les prestacions desitjades pels
patriarques. Es donava aquest premi en forma de fals self a les dones: un
poder diferit, passiu i dependent, un no-poder, en realitat, perquè només
actua mentre l'altre te'l dóna. S'apartava així les dones del que es considerava
l'autèntic poder.
223