Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

pràctiques d’empoderament i subjectivitat de gran magnitud i a gran escala.
Podem, doncs, parlar d’una intel·ligència col·lectiva que està tenint lloc al
ciberespai en aquesta constant interacció d’idees, aquest anar i venir de
significants i significats d’un site a l’altre. Hem vist quines són les
característiques d’aquests textos i d’aquestes interaccions i no són pas
homogènies, la qual cosa ens ha dut a diversificar els espais d’anàlisi i
ampliar el marc per poder encabir les diverses pràctiques discursives.
Quin és, doncs, el paper de l’art a Internet? És un objecte de
coneixement? Un artefacte polític? Un bé de consum? Podríem resumir-ho
amb una frase: els internautes l’usen per legitimar-se i, fent-ho, el legitimen.
Per mitjà d’imatges simbòliques universals el coneixement col·lectiu pren
visibilitat i, progressivament, es fa estable a la nova plataforma de vida
social. Internet contribueix a l’autoconeixement i alhora al compromís
(necessari) per a la transformació. Malgrat el narcisisme imperant i evident
en l’acte de promoció i de recerca de visibilitat (que hem diferenciat d’un
narcisisme patològic), només la interacció està permetent l’adaptació a un
medi complex, controvertit i on també operen les lògiques de poder existents
fora de la xarxa. L’ús d’imatges simbòliques i la capacitat de manipular-les
textualment implica l’adquisició d’una intel·ligència que ha après a cercar,
combinar i recrear informació per tal d’adquirir expertesa.
Van Der Henst afirmava que la Web 2.0 havia de fer evolucionar les
seves aplicacions vers l’usuari final, i esdevenir una actitud més que no pas
una tecnologia. I això és justament el que hem constatat en aquesta tesi:
emergeix una nova actitud per part dels usuaris, més participativa, menys
voyeur, més interessada en la creació de relacions de reciprocitat tot i que
encara poc conscient d’alguns dels seus actes enunciatius (com els que fan
referència a l’apropiació, a les llicències d’ús, a la propietat intel·lectual, a la
retribució equitativa i al reconeixement de l’altre). L’amor a l’art està
285