Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

l’alliberament sexual forçosament ha de conduir tota societat a un consum
del desig.
He de dir-los que tinc un cos, desitjos, dubtes i preguntes. Els he d’advertir
que escric sobre el present a través del cos i «no des d’una fugida del cos». I
que des d’aquesta posició de materialisme encarnat dono compte de la meva
pròpia localització des d’una dimensió cultural i geopolítica que oscil·la entre
el món urbà i el rural, entre diferents localitzacions del sud d’una Europa
decadent, i des d’una dimensió temporal que es bressola entre la construcció
d’un nou segle i la clausura d’un altre que no se n’acaba d’anar, una posició no
estàtica, que canvia mentre escric (Zafra, 2010: 14).
Internet és una xarxa que contribueix a difuminar tota mena de límits, és
el dissolvent potencial de distàncies entre els qui fan els discursos i qui els
entomen. Ja no podem dir que les dones no han escrit autobiografia o que
«els seus textos no han intervingut en la construcció del cànon» (Rivera
Garretas, 1990: 162), car la xarxa va plena d’autobiografies i textos que
s’inscriuen en les noves modalitats de creació de coneixement.
La mujer ha estado a lo largo de la historia sometida a la tiranía de la
belleza, ¿pero que es la belleza? pues parece ser que son una serie de cánones
que van cambiando debido a numerosas variables, algunas de ellas totalmente
controlables. 149
El qüestionament del cànon demostra dues coses: la seva vigència i
l’emergència de veus crítiques que proposen la seva ampliació. Aquest «¿qué
es la belleza?» inaugura una nova discursivitat sobre l’art, la sexualitat i la
cultura. L’internauta desvetlla el que els discursos oficials solen obviar: la
dimensió «controlable» del cànon, naturalitzada pel propi llenguatge utilitzat
per les elits de l’acadèmia.
149 Fragment de l’article “Esclavas de Veus”, del bloc Mis ojos desde Xiabre:
[consulta: 03/07/2010].
229