Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Aquest epígraf parla de nous discursos, però és fonamental tenir en
compte que, en els escrits sobre Venus penjats a la xarxa, constatem que
aquesta icona cultural continua contribuint a la construcció de la feminitat, en
part, des de la naturalització dels principis normatius i les seves
repercussions psíquiques, com el narcisisme i l’exhibicionisme. És a dir, que
del fenomen ja comentat del «massa cos» (too much body) que exhalen els
textos es desprèn un procés d’absorció parcialment acrític del model
imperant, tal com el defineix Robinson: per a una dona «enfocar la seva
atenció directament sobre el cos [...] pot suposar un risc molt real de repetir
els codis de representació que construeixen la feminitat/la dona». I més avall,
afegeix: «el narcisisme i el desig masoquista de ser l’objecte de la mirada
[...] no constitueixen automàticament motius per ocupar-se del jo»
(Robinson, 1998: 249-250). Sobre aquesta base podem parlar dels nous
discursos presents a Internet.
D’altra banda és també evident que la xarxa, aquesta plataforma de
comunicació multiconnectada, fa possible la inserció de textos i escrits que
tradicionalment havíem quedat al marge.
(Se) suggeriria addicionalment, potser, que una part més o menys
important dels escrits de dones es perdria en quedar relegats, per motius
d’estil, de contingut o per simple misogínia, en els processos medievals de
transmissió de textos (Rivera Garretas, 1990: 20).
Rivera Garretas parla aquí d’un binomi excloent: les limitacions
tecnològiques que, sumades a les culturals, feien possible la exclusió de la
genealogia femenina de la producció literària. Molts segles després trobem
una ingent producció escrita produïda per dones. Desfent el binomi, ens
trobem dalt d’un escenari facilitador d’intercanvis, on la producció escrita i
la seva transmissió es produeix indistintament del sexe i de la formació.
230