Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

El mite de la bellesa que emana la tradició pictòrica del nu femení, i que
emmascara tot un seguit de codis de regulació corporal, no és un relat
ineludible i en aquesta recerca hem constatat el sorgiment d’un altre ordre
simbòlic nascut de «mediacions femenines» (Rivera Garretas, 1990)
independents de l’ordre dominant, com veurem a l’epígraf següent. Com diu
Fernand Comte, «els mites no moren, es transformen» (Comte, 2006: 6).
Com hem vist anteriorment, la societat contemporània, atiada pel consum
extrem, ha posat una de les seves bases en la seducció. Les noves identitats
tenen un component de narcisisme que es tradueix en unes textualitats
performativament sexualitzades. Ser mirats, exhibir-se a la mirada i,
finalment, mirar, amb la il·lusió que aquesta mirada retorni sobre nosaltres.
Aquest seria un primer enfocament. Però no és l’únic possible. Un altre dels
filtres que podem posar per fer possible l’anàlisi és el de la superació de la
fractura informativa i comunicativa que l’era Internet ha començat a salvar.
Veurem, doncs, com la socialització dels mitjans de comunicació és
conseqüència i causa de canvis culturals. Un d’ells, el més rellevant i del que
ha quedat constància en aquesta tesi és que, mancades de discursos socials
que incloguin la subjectivitat de les dones, moltes d’elles han començat a
colonitzar els nous mitjans per construir discursos subjectius. La sorpresa ha
estat que per realitzar aquesta conquesta han pres una icona del cànon de l’art
clàssic i l’han resignificada.
Però el que hem detectat durant el treball de camp és que s’estan produint
canvis estructurals que tendeixen a salvar aquesta fractura modificant,
almenys, la segona part de l’afirmació anterior: les dones s’erigeixen en
garants de la seva autoafirmació. Internet actua de catalitzador d’aquests
canvis, en la mesura que els nous actors vencen les diverses fractures, ja que
per a Castaño, la veritable divisió digital no està només relacionada amb
l’accés i la freqüència d’ús, sinó amb les diferències en el coneixement,
225